top of page

TIPUS D'ARTICULACIONS

Les articulacions estàn classificades per dos grans grups:

 

Articulació natural: Es tota aquella articulació que te un ésser viu des de que neix. Per exemple: el canell, el genoll, el turmell, el colze, etc. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Articulació artificial: Es aquella articulació creada per un ésser humà. Per exemple: l’articulació d’una palanca, màquines simples, màquines amb motor i grues. Solen ser mòbils.

 

 

 

 

CLASSIFICACIÓ DE LES ARTICULACIONS NATURALS

Segons la seva conformació, es classifiquen en:

1. LES FIBROSES, amb teixit fibrós (amb fibres de col·lagen abundants) i sense cavitat articular.

 

2. LES CARTILAGINOSAS, la Unió d'OS està fet per cartílag, i que no posseeixen la cavitat articular.

 

3. LES SINOVIALS, els ossos se celebren junts per l'acció d'una càpsula de teixit conjuntiu dens conjunts i lligaments treballar; que posseeixen la càpsula articular.

Segons la seva funció, es classifiquen en:

 LES SINARTROTIS, són inmbòbils. 

 

 

LES ANFIATROTIS, amb moviment limitat.

 

 

LES DIARTROTIS, amb diversos moviments.

1. ARTICULACIONS FIBROSES

 

No tenen cavitat articular, els ossos es mantenen units per un teixit conjuntiu fibrós. Per això no tenen cap mobilitat. 

 

Aquí hi podem trobar les:

 LES SUTURES, els sindicats dels ossos del crani, amb irregulars i vores d'enclavament. Inclou el sinostosi o articulacions òssies on no hi ha fusió completa dels ossos en la línia d'Unió (per exemple, la sutura frontal). Funcionalment són sinartrosis.

 

 LES SISDESMOSIS, la quantitat de teixit connectiu fibrós és superior a l'anterior, i disposats com una fulla entre els dos ossos. Per exemple la distal tibioperonea conjunta. Funcionalment són amfiartrosis.

 

LES GÒMFOSIS, és l'articulació de les arrels de les dents en els ossos maxil·lars. Funcionalment són sinartrosis.

 

2. ARTICULACIONS CARTÍLAGINOSES.

 

No tenen cavitat articular, ossos rectes.  Regne fibrocartílag o cartílag hialí.

 

La seva classificació es:

SPENHOBASILAR, unió material és cartílag hialí. Per exemple l'articulació de la primera costella amb el mànec de l'estèrnum en nens. (llavors s'ossifica i es converteix en sinostosis). Funcionalment són sinartrosis.

 

PÚBICA I SACROILÍACA, ossos tenen una capa de cartílag hialí i hi ha un disc de fibrocartílag entre tots dos ossos. Per exemple, la púbica i sacroilíaca púbica i les articulacions Inter vertebrals. Funcionalment són amfiartrosis.

 

 

3. ARTICULACIONS SINOVALS.

 

Els tipus d'articulacions sinovials són:

En bemoll, permeten moviments de lliscament en un únic avió; per exemple esternocostal o vertebro costal.

 

En frontissa, només es mou en un avió al voltant d'un únic eix, permeten flexió i extensió; genoll, colze i turmell.

 

En pivot, és uniaxial i facilitar la rotació; per exemple, l'articulació de l'Atles amb l'eix.

 

En cadira, biaxial i superfícies còncaves i convexes; per exemple carpo-metacarpià conjunta del polze.

 

Esfèrica, són multiaxial i molt mòbil; una superfície esfèrica es mou dins una cavitat; per exemple, el cap del fèmur en l'acetàbul de l'OS maluc.

 

Condílies, són biaxial i permeten el moviment dels plans sagital i frontal; per exemple el metacarpofalàngiques o articulacions artells.

 

Totes les articulacions sinovials estan funcionalment diartrosis.

 

CLASSIFICACIÓ DE LES ARTICULACIONS ARTIFICIALS

També hi ha diferents tipus d’articulacions artificials, són totes molt semblants ja que com son dissenyades i creades per l’ésser humà doncs estan basades en les articulacions naturals. És per aquest motiu que son tan semblants.

Projecte 2n Trimestre CIÈNTIFIC-TÈCNOLOGIC, 2014.

Projecte 2n Trimestre CIÈNTIFIC-TÈCNOLOGIC, 2014.

INSTITUT MONTGRÒS. 

bottom of page