És el sistema que realitza els moviments gràcies a la capacitat de contracció que tenen les seves cèl·lules, anomenades fibres musculars; són allargades, amb diversos nuclis i contenen moltes miofibril·les contràctils formades per les proteïnes actina i miosina. Les fibres musculars s'uneixen i formen fascicles musculars i formen els músculs.
Es distingeix tres tipus de teixit muscular:
· Teixit muscular estriat. Presenta aspecte estriat degut a l'alternància de les fibres d'actina i les de miosina; que forma músculs que actuen en la locomoció. Es de contracció voluntària.
· Teixit muscular llis. És de contracció involuntària que compren músculs que mouen les vísceres com:
- L'estómac.
- L'intestí.
- Les vies respiratories
- I més
· Teixit muscular cardíac. Estructura estriada i contracció involuntària on només es troba al cor.
9. ELS MÚSCULS DEL COS HUMÁ.
A continuació teniu dos vídeos molt interesants sobre la musculatora del ésser humà.
Artitis / Artitis reumatoide.
Artosi.
El requitisme.
11. NORMES PER PREVENIR TRANSTORS DEL APARELL LOCOMOTOR
La nostra columna vertebral és la principal font dels nostres problemes de l'aparell locomotor. Pensa que el cap pesa molt i es recolza tot el dia sobre la columna vertebral on aguanta un gran pes desde un bon principi, i que quan aixequem pes, qui finalment l'està aguantant també és la columna vertebral. Per això evitar el dolor d'esquena hem de procurar fer aquestes quatre instruccions:
1. Seure bé i si utilitzes ordinador tenir la part superior de la pantalla a l'alçada dels ulls.
2. Procurar no portar molt pes de forma habitual.
3. Dormir en un matalàs molt consistent, és a dir que no es deformi fàcilment.
4. Realitzar exercici suau de forma habitual, com ara anar caminant o en bicicleta en lloc d'agafar un transport públic; pujar i baixar escales en lloc d'agafar l'ascensor; nedar, etc.
Tot això augmenta el nostre to muscular i ens permet que la nostra estructura locomotora estigui en condicions per sometre altres esforços.
· Sistema esquelètic (els ossos)
· Sistema muscular (els músculs).
-
Uns elements semirígids anomenat cartílags.
-
Uns elements rígids, els ossos.
-
Uns elements flexibles anomenat lligaments que són els que permeten la unió entre els ossos i els músculs.
-
Els anomenats tendons, com ara per exemple el tendó de Aquil·les, què és el punt més dèbil del cos.
Els cartílags són estructures semirígides amb un teixit cartilaginós que és una forma de teixit conjuntiu el qual es seu treball és unir els diferents òrgans del cos, en el qual predomina la substància intercel·lular sobre les fibres. Les seves cèl·lules immadures es denominen condroblasts i les madures condròcits, com ara per exemple el cartílag del pavelló a l’orella.
APARELL LOCOMOTOR: OSSOS I MÚSCULS
· Artritis. Dolor en les articulacions mòbils a causa d' inflamació de la membrana sinovial. En ocasions es deu a una infecció
· Artritis reumatoide. Artritis crònica d'origen desconegut o deguda a una resposta immune equivocada contra la pròpia membrana sinovial.
· Artrosi. Dolor en les articulacions a causa de una degeneració dels cartílags a causa de l'edat.
· Esquinç. Estirament excessiu d'un tendó a causa de un mal moviment.
· Osteoporosi. Disminució de massa òssia a causa de una falta de matriu extracel·lular de col·lagen sobre la qual acumular-se el fosfat càlcic. És més sovint durant l'envelliment. Pot veure's agreujat per canvis hormonals, com els quals succeeixen durant la menopausa.
· Raquitisme infantil. Escàs creixement dels ossos a causa de la falta de calcificació a conseqüència de la falta de vitamina D en l'alimentació.
· Cruiximent. Dolor muscular a causa del àcid làctic acumulat en les fibres musculars al veure's aquestes obligades a fer un esforç al qual no estan acostumades.
10. MALALTIES DEL APARELL LOCOMOTOR.
MALALTIES EXTRANYES.
· Els de les extremitats superiors (braç i avantbraç o part que va del colze al puny)
· I els de les extremitats inferiors (cuixa i cama o part que va del genoll al peu).
Es poden diferenciar:
8. EL SISTEMA MUSCULAR.
1. L'APARELL LOCOMOTOR
És l'aparell encarregat del moviment del cos, és a dir, el que ens permet moure'ns i traslladar-nos d'un lloc a un altre, anomenat locomoció. Està constituït pel:
Aquí teniu dos vídeos sobre el l'estructura óssia molt interesant.
AQUÍ ELS TENIU.
2. EL SISTEMA ESQUÈLETIC
La seva funció és sostenir el cos, protegir els òrgans vitals, servir d'inserció dels músculs i fabricar les cèl·lules sanguínies.
Està format per:
3. CARTÍLAGS
Condroblast.
Condroblast.
Els ossos són unes estructures rígides formats per un teixit ossi, que es un teixit derivat del teixit cartilaginós el qual es caracteritza per tenir un elevat percentatge de fosfat de càlcic i carbonat de càlcic sobre les fibres de col·lagen o osteïna. Els ossos tenen unes funcions:
-
Donar forma al cos.
-
Protegir òrgans delicats, com ara per exemple l’encèfal i el cor.
-
Fer possible el moviment del cos.
4. OSSOS.
Hi ha uns contactes entre els ossos anomenades articulacions, i aquestes poden ser de tres tipus:
5. LLIGAMENTS
6. TENDONS
Són unes estructures de teixit conjuntiu i que fan la funció d’unir els músculs entre si o els músculs amb els ossos.
És el conjunt de tots els ossos del cos humà i està constituït per 206 ossos. Uns formen l'esquelet axial, els quals són el crani, la columna vertebral, les costelles i l’estèrnum i la resta formen l'esquelet apendicular, que són les extremitats superiors, la cintura escapular les extremitats inferiors i la cintura pelviana.
7. L'ESQUEET HUMÀ
En aquesta foto es pot veure els lligaments del genoll, on uneix el femur i la tibia.
Són unes estructures del teixit conjuntiu que la seva funció és unir els ossos entre si.
Els ossos els formen les cèl·lules immadures anomenades osteoblast i altres madures que es diuen osteòcits i altres que es diuen osteoclast i que fan la funció de destruir el teixit ossi quan es necessari remodelar l’os. Hi ha una petita part anomenada llacunes que són allargades i està ocupada per els osteòcits, i és la matèria solida de la naturalesa calcaria.
En els ossos llargs es distingeix la canya (diàfisi) que és de teixit ossi compacte i els extrems (epífisis) que són de teixit ossi esponjós. A l'interior de la diàfisi hi ha l'anomenada medul·la òssia groga formada per cèl·lules carregades de greixos i als espais buits de les epífisis hi ha la medul·la òssia roja formada per les cèl·lules mares dels glòbuls vermells.
Immòbils. No permeten mobilitat entre el ossos. Com ara per exemple les articulacions que hi ha entre els ossos del crani, les denominades sutures.
Mòbils. Es caracteritza per permetre una gran mobilitat entre els ossos, com per exemple a l'articulació del genoll, tota ella està dintre d'una càpsula de teixit conjuntiu plena d'un líquid amortidor anomenat líquid sinovial, que si s’acumula a les articulacions pot produir dolors.
Semimòbils. Aquestes són les que permeten una certa mobilitat entre els ossos. Les articulacions que hi ha entre les vèrtebres, que presenten un disc intervertebral cartilaginós son un bon exemple de articulació semimòbil.
Projecte 2n Trimestre CIÈNTIFIC-TÈCNOLOGIC, 2014.